Aquest març m’embarco en una nova aventura laboral. En aquesta nova empresa em tocarà treure’m el certificat professional de Google AdWords. Ja he començat la cabussada en aquest món i m’ha estranyat que la formació no pugui ser descarregada en un document i que només sigui accessible via web. Per tal de facilitar-me l’estudi m’he fet el meu document amb tot el temari en espanyol (no està en català i el meu anglès no és gaire bo). Si algú/na està interessada a tindre’l, aquí deixo el PDF.

Sempre atenta a la Fundació per la Democràcia dels EUA (NED, sigles en anglès) i a l’Agència nord-americana pel Desenvolupament Internacional (USAID), l’oposició veneçolana s’ha bolcat en la xarxa social Twitter, des d’on dirigeix les manifestacions dels estudiants d’universitats privades i escampa rumors. Les dues entitats nord-americanes formen, subvencionen i assessoren grups opositors de països considerats enemics dels Estats Units amb l’objectiu de col·locar-hi governs afins.

L’última gesta dels opositors veneçolans ha estat fer córrer que el president Hugo Chávez volia tancar Twitter, en considerar aquesta xarxa social “un instrument de terrorisme”. Aquestes suposades declaracions de Chávez han saltat a la premsa internacional i als blocs especialitzats en xarxes socials, que evidentment no han fet cap esforç en contrastar-ho. Amb una senzilla cerca a Internet hom pot trobar centenars de referències sobre aquesta qüestió.

Res més lluny de la realitat. El president veneçolà mai no ha fet aquestes afirmacions, ans al contrari. En una entrevista amb el popular periodista i conductor del programa “La Hojilla” de Venezolana de Televisión, Mario Silva, van estar parlant de l’ús que l’oposició feia de Twitter i Chávez va animar tots i totes les revolucionàries a aprendre a utilitzar i obrir comptes a Twitter per contrarestar l’ofensiva de l’oposició. La reacció no s’ha fet esperar i milers de “bolivarians” han ingressat a Twitter, cosa que ha deixat del tot descol·locada la contra.

Twitter, Facebook i internet en general s’han convertit en la nova joguina desestabilitzadora i intervencionista de la NED i la USAID. El primer gran experiment va ser durant les últimes eleccions a l’Iran, on es va promoure el descrèdit als resultats electorals. Per saber-ne més, és molt recomanable el documental “La revuelta verde“, del periodista valencià resident a Veneçuela David Segarra.

Jordi Salvia*

* Article escrit pel Setmanari La Directa.

Preludi.
Anem directes a la 2 de l’Apolo. Dic el meu nom a l’entrada. No em troben a la llista, però quan explico que sóc periodista, la noia em fa cara de ‘no cal que em diguis res més’ i em dóna un parell d’entrades. Entrem. ‘Hmmm… Bel, vols dir que és aquí? Veig molts grenyuts però ni un sol ‘gafapasta’…’. Tornem a l’entrada i la noia ens confirma que ens hem equivocat de sala però mira de convèncer-nos perquè ens quedem. ‘Ei, que els See són molt bons, eh?’. Bé, ens ho creiem, però avui teníem previst d’anar a veure Mazoni, així que sortim i fumem mentre esperem que obrin la sala gran.

Fuga.
Jaume Pla/Mazoni va despullar-se ahir a la nit en un concert irrepetible i que passarà a la posteritat en forma de disc en directe. En una sala Apolo plena, en què uns quants vam poder gaudir de l’espectacle asseguts al voltant de tauletes amb les seves respectives espelmes, Mazoni va repassar un disc que es troba pràcticament descatalogat, ‘7 songs for a sleepless night’ (Bankrobber, 2004).

A Jaume Pla li va costar divuit mesos enregistrar aquestes set cançons, i en va acabar una mica fart. De fet, quan ja en portava sis de fetes, explica que va decidir deixar la música i posar-se a escriure una novel·la (‘Vaig pensar que si havia escrit cançons, també podia escriure una novel·la. De flipat, n’he sigut sempre’). Va passar-se tot un dia escrivint, se’n va anar al llit i, ’sense ni tan sols consultar-ho amb el coixí perquè em vaig adormir de seguida’, l’endemà es va llevar i va adonar-se que més valia deixar estar la novel·la i continuar fent cançons. Tot i que no tinc ni idea de les habilitats d’en Jaume per escriure, m’alegro que no deixés la música; la nostra vida seria una mica més trista sense bruixes, cercles, plantes que es moren, apocalipsis, boires, esclatassangs, ni memòries aparellant mitjons a les fosques.

Ja fos a la guitarra o al piano, Jaume Pla va recuperar aquelles velles cançons, tenyides de derrotisme, i va fer-nos el regal d’explicar-nos el secret de cada peça, la motivació, i també algunes curiositats musicals, com ara que es va inspirar en Bernard Herrmann (compositor de la banda sonora de Psicosis, entre moltíssimes més) per fer la peça instrumental del disc.

La cançó ‘In a coma’ parla d’algú que, per no haver de patir, desitja no tenir amics, fills ni cap mena de relació personal, però s’adona que viure d’aquesta manera seria com viure una vida de mentida, com estar en coma. Per això el ritme de la cançó emula el d’un respirador artificial: shhhhhhhhhhhhhhhhhhhh – shh, shh, shh – shhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh – shh, shh, shh …

Explicava també Jaume Pla: ‘Ja abans de les ressaques odiava els diumenges’, dies estranys que semblen condemnats a ‘esperar que arribi dilluns’ i en què hom passa les hores ‘cansat però sense son’. D’aquestes sensacions va néixer ‘On Sundays’ (la podeu escoltar aquí sota), la segona cançó del disc (‘It’s so sad to eat alone [...] and I don’t know if I should laugh or cry, and I’m nervous but I don’t feel like doing anything so I’m doing nothing’). Una cançó trista i desesperada força idònia per a una nit d’insomni com pot ser la d’aquest diumenge.

Bis.
Després d’uns quants bisos, per donar temps a fer les còpies de l’enregistrament, vam rebre l’altre regal de la nit, el disc del concert, que ens van donar als assistents en sortir. D’aquell regal, en teniu tot seguit un tastet:

*Crònica a quatre mans amb Bel Zaballa, autora del text.

Crec que mai s’havia parlar tant clar, en una televisió pública, sobre la practica de la tortura a l’estat espanyol. Impressionant les declaracions de Martxelo Otamendi (ex-director clausurat Egunkaria i director de Berria) als Matins de TV3. No us perdeu l’entrevista i difoneu-la.

El passat 14 de desembre em van entrevistar a Ràdio Vilafranca en el programa radiofònic de la Penedesfera. Vaig ser convidat a la tertúlia pel blocaire i impulsor de la Penedesfera, Daniel García Peris. Aquell dia, però, en Daniel no va poder venir i em va entrevistar la conductora del magazín Carla Sanmartín. Vam parlar de blocs, de facebook i sobretot de twitter… a la Carla li havia fet gràcia aquest apunt. També vam aprofitar l’ocasió per parlar del referèndum sobre la independència que el dia abans s’havia celebrat a Vilafranca del Penedès i a altres municipis del país. En Daniel acaba de penjar al seu bloc un apunt amb l’àudio de l’entrevista. Ens podeu escoltar aquí.

El president de la República Bolivariana de Veneçuela, Hugo Chávez, denunciava el passat diumenge que el govern dels EUA estaven ocupant militarment Haití. La majoria de la premsa internacional va tractar aquesta denúncia com si fos una excentricitat. Les hores passen i la magnitud de la tragèdia s’accentua dia rere dia. Mentrestant, 5.000 marines nord-americans ja han desembarcat a la capital d’Haití, i ens el proper dies s’espera l’arribada de més efectius, fins a completar els 10.000 soldats autoritzats per Obama. Avui ja no és només Hugo Chávez, i els països de l’ALBA, els que estan molestos amb l’ocupació militar a què els EUA estan sotmeten Haití.

El secretari d’estat per la cooperació francès, Alain Joyandet, també ha fet públiques les seves crítiques després d’haver d’intervenir aquest mateix cap de setmana perquè els EUA permetessin aterrar dos Airbus francesos carregats d’ajuda humanitària a l’aeroport de Port-au-Prince, aeroport que es troba ocupat i controlat pels marines nord-americans.  Joyandet ha exigit a l’ONU que s’aclareixi el paper dels EUA a la zona, ja que, al seu entendre, estan assumint de facto el paper de coordinadors de l’ajuda al país caribeny. Alain Joyandet sentenciava: “Es tracta d’ajudar Haití, però no d’ocupar Haití”. Els mitjans de comunicació francesos ja diuen que “Haití s’ha convertit en l’estat número 51″ dels EUA.

Benoit Ledve, portaveu de l’ONG Metges sense Fronteres denunciava aquest dilluns que dos dels seus avions, que transportaven ajuda considerada “vital”, no van ser autoritzats a aterrar a Port-au-Prince i que van ser desviats a Santo Domingo. Metges sense Fronteres denuncia que s’està retardant l’arribada de material essencial d’intervencions quirúrgiques.

Tot plegat podrien ser “excentricitats”, però el fet és que un dels think tank conservadors de més influència als EUA, Heritage Foundation, ha expressat la seva confiança que l’operació de “rescat” a Haití permetria propiciar reformes econòmiques al país i promoure altres operacions geoestratègiques.

Caldrà seguir antentament l’evolució dels esdeveniments, però la catàstrofe d’Haití va camí de convertir-se en el darrer capítol de “La doctrina del xoc” de Naomi Klein.

Última hora:  18:30h AFP:  Haitianos denuncian ocupación tras llegada de tropas EEUU a palacio nacional

Més informació.

+ ¿Operación humanitaria o invasión? La militarización de la ayuda de emergencia a Haití (Michel Chossudovsky)

+ Haití, una esponja empapada en sangre (Roberto Fernández Retamar)

+ La maldición blanca (Eduardo Galeano)

+ Twitter Search: #haiti

El Periódico de Catalunya obria avui amb un reportatge que portava per títol “La nova grip pandèmica és la més suau dels últims 15 anys“. En l’article s’explica que els científics es mostren sorpresos per la baixa incidència de la grip estacional i de la nova grip A/H1N1. El reportatge va acompanyat per un article on diversos científics denuncien la gestió feta per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre la nova grip i demanen responsabilitats. Joan Ramon Laporte, director de l’Institut Català de Farmacologia, arriba a sentenciar que “L’OMS ha canviat els requisits per declarar una pandèmia, i ho ha fet perquè existeix una clara influència de la indústria farmacèutica sobre els seus experts”. Les xifres canten, l’Estat Espanyol pretenia comprar 37milions de vacunes contra la grip A/H1N1. En una primera fase va adquirir 13 milions de vacunes – amb un cost de 92 milions de euros – i finalment va decidir no comprar el 24 milions de vacunes restants. Dels 13 milions de vacunes comprades en una primer fase, només se n’han subministrat dos milions escassos. Aquests articles i tots aquells que ha anat sortint els darrers mesos del 2009 – de forma esgraonada i sense grans titulars – m’ha fet pensar en les paraules de la doctora, monja benedictina i seguidora de la Teologia de l’alliberament Teresa Forcades i en la campanya de difamacions i burles que van promoure els mitjans de comunicació en contra seva.

Teresa Forcades saltava a la llum pública arran d’un vídeo publicat a internet – que adjunto al final de l’article – on denunciava la campanya de la por que s’estava fent amb la nova grip, la manca d’independència de la OMS, les estranyes maniobres de les farmacèutiques, els pocs estudis fets sobre les vacunes contra la nova grip, i finalitzava el seu vídeo recomanant que rebutjéssim ser vacunats contra l’A/H1N1.

Articles com els publicats a El País, l’Avui, La Vanguardia – per posar alguns exemples que he pogut recuperar amb una senzilla cerca – tenien com objectiu vilipendiar les denúncies fetes per Teresa Forcades i de retruc defensar la nefasta gestió informativa que estaven fent aquests mitjans. El temps està posant tothom al seu lloc.

Per saber més sobre les opinions de Teresa Forcades, podeu consultar els següents enllaços:

+ Bloc – Un Manament Nou

+ Llibre – Els crims de les grans companyies farmacèutiques

+ Vídeo – Entrevista a Teresa Forcades al programa Singulars de Tv3.

+ Vídeo - Teresa Forcades entrevistada per Josep Cuní.

+ Vídeo - Teresa Forcades a Venezolana de Televisión.

+ Vídeo - Intervenció de Teresa Forcades a Catalunya Ràdio.

+ Vídeo - Debat entre la Dra. Teresa Forcades i el Dr. Antoni Trilla sobre la Grip A, a Catalunya Ràdio.

+ Vídeo - Entrevista a Teresa Forcades a Catalunya Ràdio.

Cesk Freixas va inaugurar el Barnasants 2010 enlluernant l’Auditori de Barcelona. En Cesk es va fer acompanyar en aquesta vetllada, a més de per la seva banda, pels músics Pau Alabajos i Natxo Tarrés i pels poetes David Caño i Carles Rebassa. Un auditori ple de gom a gom, va servir per presentar el seu nou treball “La mà dels qui t’esperen“. Us adjunto un petit resum fotogràfic de la nit. També podeu mirar el reportatge fet per Tv3 del concert de l’Auditori i seguidament trobareu una entrevista de Vilaweb.tv.

+ Flickr: Cesk Freixas a l’Auditori

Per saber més d’en Cesk Freixas a: web, bloc, myspace, facebook.

Podeu comprar el nou disc “La mà dels qui t’esperen” a Productesdelaterra.cat i descarregar-lo lliurement de Compartim.cat